CONSTRUCCIÓ I
Pràctiques Grup 5
Tipologies de façanes
Façanes pesades
La seva característica principal és el seu gran gruix(i conseqüentment gran massa).
Són pròpies de la construcció tradicional arrelada en les estructures muràries, però és també una tipologia utilitzada amb nombroses solucions en l'arquitectura contemporània, incorporant els materials corresponents al progrés tècnic.
Està conformada per petits elements com maons, blocs, o inclús per formigó, encara que és menys habitual, ja sigui prefabricat o realitzat in situ.
Resol els problemes d'aïllament tèrmic i d'estanquitat gràcies al seu gruix, ja que confereix a l'obra una alta inèrcia tèrmica i evita l'entrada d'aigua i humitat. Aquest és el motiu pel qual aquest tipus de construcció de façana és pròpia de l'arquitectura tradicional, ja que resolia els requeriments que necessitaven els edificis sense tenir a l'abast els materials específics actuals ni els recursos tècnics ni els coneixements actuals.
Façanes lleugeres
La característica principal d'aquest tipus de façana és el seu menor gruix, i naturalment l'ús d'un tipus de materials diferents i més específics. Aquesta tipologia és pròpia de l'arquitectura contemporània, ja que s'ha desenvolupat gràcies als avenços tècnics que l'investigació ha aportat al món de la construcció.
En aquest cas l'envolvent tèrmica es resol mitjançant aïllant tèrmic continu en tota la superfície, evitant així els ponts tèrmics, i també amb les càmeres d'aire ventilades que a més a més, si se'n resol el drenatge, eviten l'entrada d'aigua i humitat a l'interior expulsant-les a fora.
Aquestes façanes són autoportants, per tant no pertanyen a l'estructura de l'edifici i funcionen independenment, per tant la seva lleugeresa és un factor positiu.
Murs cortina
El seu origen se situa en els anys 70, com un nou sistema de tancament d'edificis d'oficines i gratacels totalment transparents i amb plantes diàfanes.
En l'evolució cronològica i tècnica que hem explicat, aquesta tipologia és el paradigma de l'arquitectura contemporània. Consisteix en un tancament continu de materials com el vidre suportats mitjançant un entramat de perfils metàl·lics(gairebé sempre d'alumini) que actuen com a muntants. Òbviament aquesta tipologia no és portant ni forma part de l'estructura de l'edifici.
Amb l'avanç de la tècnica s'han anat solucionant els problemes tèrmics que inicialment plantejava aquest tipus de façana vidriada. L'aïllament es resol mitjançant dobles vidres amb càmera d'aire, i amb aïllant tèrmic en les parts massises. Pel que fa a l'estanquitat, la impermeabilitat del mateix vidre i el segellat de les juntes entre el vidre i l'entramat eviten l'entrada d'aigua i humitat.
Conclusions